Racons de la nostra terra.

1-Toll mas de Parra

    Encara perviu en la memòria dels més grans, aquell temps en què el riu era ple a vessar de vida. A cada salt o revolt podies trobar un molí, o un toll on banyar-te.


2-Abandonada

    Encara avui recorda, quan temps enrere, cada dia, sortia a feinejar.

    Tornava carregada, a un port ple de vida, on desenes de gavines, esperaven impacients el seu botí.

    Ara, només li queda un munt de records.


Publicada al nº 139 de la revista DNG del mes de març 2018


3-L' estació fantasma

    Passatgers, mercaderies. Tràfic constant. Progrés. Els pobles creixien al llarg de la línia fèrria. El mateix progrés que farà buidar els pobles per anar a treballar a les ciutats. Silenci i quietud. Decadència.


4-La torre de Sant joan

    Durant segles, vetllant per la nostra terra. Acompanyada per la seva bessona la torre del Codonyal. Sempre atenta, alerta, vigilant, per si torna a aparèixer un pirata sarraí!


5-La barca encantada

    A hores d'ara, encara diuen que a les nits en calma, es deixa veure el fantasma del vell Joan a bord de la seva barca, sortint a pescar per la badia dels Alfacs.


Flickr Explore 05/12/2017


6-Esperant millor hores

    Durant tots aquests anys, aquestes barques, han estat testimonis dels canvis i el progrés als camps i a les badies del Delta, i mentre elles, segueixen ancorades al seu amarrador i en el passat.


7-La casa del rei

    Sola a les muntanyes dels ports. Buida, sempre freda, solitària. Ningú llegeix a la vora de les seves llars de foc permanentment apagades. Però malgrat tot, resisteix el pas dels anys, tènuement il·luminada pels estels i la lluna.


8-El pastor

    El pastor, cada nit, acompanyat del seu fidel gos entrava a refugiar-se de la fresca de la tardor. Un tros de pa amb formatge i la seva pròpia escalfor, era tot el que tenien a compartir.


9-Canvi de mil·lenni

    Fou aquella nit quan ell, que tan important i influent era, s'adonà mentre contemplava l'olivera, que quan ja seria pols, aquell arbre insignificant, seguiria allí, contemplant l'univers uns altres mil anys.


10-Solitud a la platja

    Com cada matí, hi anà fins la vora del mar a veure com despuntava el sol. Aquell dia, havia de ser com tants d'altres. Però en aquell mateix instant, va endevinar que esdevindria l'últim i l'havia de gaudir fins al final.


11-Pont als estels

    Sempre havia volgut saber que sentiria estant-se allà dalt amb elles, arribar-s'hi per gaudir de la seva escalfor. Allí eren cada nit per a ell, tan sols necessitava un pont que el portes a tocar-les. 


12-Camí al no res

    I allí es trobava ell, en un camí sense sortida, en un punt de no retorn. Una passa endavant més, un salt al buit, i es podria oblidar dels seus problemes i les seves desgràcies per sempre més.


13-Parles amb mi?

    Qui hi ha?

    Qui ve a destorbar-me?

    Qui vingui de nit a casa meva se les tindrà amb mi i amb la meva destral!


14-La llar de les fades

    Van rodar pel món, buscant una nova llar on viure en harmonia amb la seva gent i amb la natura. Finalment, el van trobar. On millor per instal·lar-se que arrecerats a l'interior d'aquesta vella olivera.


15-A la fresca!

    Durant les càlides nits d'estiu, sota els estels, i a cobert d'una olivera mil·lenària, surten les fades del seu cau a contemplar els estels, tocar música, i explicar les seves històries màgiques.


16-Apagant els estels

    Allí eren els dos tots sols, esperant que s'hi obrís una escletxa entre els núvols per veure com desfilaven els estels per damunt els seus caps. 

    Aquella nit, els núvols, van guanyar la partida.


Comentarios: 0