Olympus E-M5 Mark II - Perspective Playground 2017

    Avui, i amb l' ocasió de l' Olympus Perspective Playground al recinte de L' Hospital de Sant Pau de Barcelona, he tingut l' oportunitat de fotografiar i posar a prova les capacitats d' una Full Frame com es l' E-M5 Mark II durant una hora i quart.

 

    La primera presa de contacte, no negaré que et deixa una mica fred. Jo estic acostumat a una càmera, que tot i no ser exageradament gran, t' omple la ma, i si anéssim a una full frame Nikon o Canon convencional, encara seria força mes gran, però en aquest cas, es petita com una compacta excepte per l' objectiu que pots tenir muntat. En el meu cas duia un 12 - 40 mm.

 

 

    Per començar, he hagut d' identificar tots els controls, cosa que no m' ha costat massa ja que es força intuïtiva si ja estàs acostumat a càmeres reflex. El que ja m' ha costat mes, son els menús, però un cop li has agafat la simbologia, es força fàcil de dominar.

 

    El primer que he fet es buscar una ISO mitjana, a la que la meva D90 fa fotos acceptables i prou. El resultat, no m' ha desagradat. Es també una càmera molt silenciosa, o si mes no, això m' ha semblat (motiu pel que juntament amb la seva mida, la fa ideal per a fotografia de carrer).

 

        A la imatge de la dreta podeu observar que donades les reduïdes dimensions, costava una mica  no liar una ma amb l' altre.

 

    Una de les proves a la que l' he sotmés era la ISO elevada, volia veure fins on arriba amb un nivell acceptable de gra, i es aquí on m' ha defraudat una mica, ja que esperava força mes d' ella, a 12800 ja m' ha semblat que era prou inacceptable com per a utilitzar-lo.

 

    Un altre dels punts que he provat i que no he aconseguit aclarir-me en absolut, es el mode d' enfoc continu, així de primeres, va al seu aire, potser manual en ma, serà mes fàcil de comprendre'l.

 

    Però no nomes destacaré els punts dèbils segons la meva opinió, se li ha de fer justícia traient a relluir els seus extres. Aquesta càmera ve dotada d' un sistema d' estabilització en el mateix cos, i a mes a mes, un utilíssim sistema de nivell electrònic que t' avisa si tens la foto caiguda cap a alguna banda.

 

    Un altre punt en la seva contra es el visor. El visor que te, no deixa de ser una petita pantalla i per tant es com mirar a través de la pantalla del darrera, al contrari de les reflex que si ets dels que mires pel visor, saps que estàs veient l' escena a través dels teus ulls i no de com ho veu el sensor i la pantalleta, però això, ja es una apreciació personal meva.

 

    A continuació, us deixo amb 4 de les fotos que he pres amb ella, totes 4 a ISO 1600.

 

I a tot això, s' ha d' agrair a Olympus, que al final, et deixen imprimir algunes de les imatges fetes i et donen la targeta SD de 8 GB per a que tinguis les teves imatges.

    Conclusió, la màquina com a tal, es una molt bona eina i lleugera.  A més, té una funció orientada a la tècnica del lightpainting que permet que a mida que vas pintant vegis en pantalla els resultats. Però al meu entendre no es el tipus de càmera que m'agrada i que busco. No trobo que la relació de gra per ISO elevat sigui correcta. Potser per a una D90 com la meva si, però no per una full frame de 1200 €.

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    Esteban (domingo, 26 marzo 2017 20:52)

    Bona explicació Santi, a mi m'agraden petites més que res per que m'agrada fer senderime i valoro molt el pes i el volum. No sé si amb la olimpus existirà el grip, però molta gentel posa a les seves càmares per aconseguir més agarre.

    Jo sóc més de Sony, actualment tinc la A6000 i la A7RII, la A6000 crec que no té la tècnica aquesta que comentes del lightpainting, però ara recentment començo a tocar la A7RII i seria molt interessant sapiguer si disposa d'aquesta funció.
    Gràcies