Com es va fer...

    El mon de la fotografia nocturna i el lightpainting es aparentment un dels mes complicats, però realment, es força mes senzill de fer del que sembla, sempre i quan coneguis els modes manuals de la càmera, i com funcionen les temperatures de color de les llums artificials i les fases de la lluna.

    La intenció d' aquest nou post, es explicar mes o menys pas per pas, com vaig fer aquesta foto per a que aquells que vulgueu, pugueu iniciar-vos en aquesta disciplina. 

    El primer de tot, es que tingueu mes o menys clar, on anireu a fer la foto, com la voleu enquadrar, saber on voleu que estigui la lluna si es que voleu que hi sigui, o l' orientació de la foto, ja que un foto amb orientació est, donarà unes traces d' estels diferents a l' orientació nord.


    Primerament, poso la càmera a ISO 1600 que em donarà una velocitat prou rapida i amb una qualitat relativament bona per a fer els primers càlculs. Com il·luminaré l' escena amb una lot amb llum càlida, trio un WB de 2500 K i així també equilibraré qualsevol contaminació lumínica que em pugui trobar a l' horitzó. I per a acabar els preliminars, calculo la hiperfocal, enfoco i desconnecto l' autofocus per a evitar que cada cop que disparo, intenti enfocar.

    Un cop he fet els ajustaments, començo a provar. Disparo durant uns 40" per veure si el cel necessita mes temps o menys, i ja de pas, il·lumino amb una passada de lot pel primer terme.

    Quan veig el resultat decideixo que duplicaré el temps d' exposició total, independentment del que estigui jugant amb llums, per a que el cel quedi una mica mes clar.

    Arribat aquest punt, poso ja la càmera a ISO 200 que serà la que utilitzaré definitivament.         Com no modifico el diafragma ni cap altre variable, l' enfoc ja serveix. Ara l' exposició es només de l' estona que estic fent llums, però m' es igual perquè només vull determinar quanta estona he d' estar sacsejant el fil lluminós per a que quedi gravat al sensor. En aquest cas, va estar vora 170 s per fer la prova, per tant, el cel esta completament subexposat. 


    Per a fer la forma de la silueta, vaig subjectar el fil amb les mans, i em vaig col·locar de cara a la caseta movent-lo de cap a peus. En quant vaig considerar que l' efecte era el desitjat, vaig començar a fer els càlculs per a la foto completa.

     Emprant la reciprocitat vaig arribar a la conclusió que si amb 80" estava mes o menys satisfet a ISO 1600, al baixar tres passes fins a ISO 200, necessitaria uns 640", mentre que d' una única passada de lot per la caseta i el marge, es converteix a 3 passades, i l' efecte de fil lluminós, com ja era amb ISO 200 doncs ja era el correcte.

    Aquest va ser el primer resultat obtingut, però no em va acabar de convencer un cop tot ensamblat, així que finalment vaig decidir donar-li mes temps, fins a 960", per a aprofitar l' orientació quasi al nord que fa intuir l' estrella polar, i que les traces dels estels fossin mes llargues, i deixant la resta d' il·luminacions igual que a la presa anterior. Al no estar la lluna al cel, pràcticament no afecta a la seva il·luminació final. I el resultat va ser el de la primera imatge del post que definitivament, em va convencer mes que les anteriors.

    Si teniu qualsevol consulta, no dubteu a deixar un comentari amb les vostres preguntes, i si us ha resultat interessant, compartiu-lo.